El
passat dimecres 26 de maig, l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’IES ALMENARA va
visitar el centre d’interpretació de la líniz XYZ a Almenara.
La línia XYZ, també coneguda com a «Línia Matallana», es va planificar el 3
de maig de 1938 com a línea defensiva per frenar l’avanç cap a València de
l’exèrcit franquista. Va ser la franja de territori més fortificada de la
Batalla de Llevant i l’escenari de les principals batalles. En ella van treballar
més de 14.000 persones i es van enfrontar pràcticament mig milió de soldats:
uns 220.000 per la part republicana i 260.000 per la part revoltada. Els seus
150 quilòmetres de longitud, replets de trinxeres, búnquers i tot tipus de
construccions militars, la converteixen en la major línia fortificada de tota
la història d’Espanya.
Era una línia composada de línies a diferents nivells d’avantguarda i
rereguarda. En altres paraules, no era una línia estreta, sinó una franja de
territori fortificada. Tampoc es tractava d’una construcció ininterrompuda,
sinó de trams discontinus, escalonats i estratègicament situats.
Els enfrontaments en aquesta línia van ser els més intensos i els més
mortífers de tota la Batalla de Llevant. En especial per a les tropes lleials a
Franco, que van voler travessar-la sense èxit, malgrat l’enorme despesa humana
empleada. Quan l’exèrcit atacant passava pel seu pitjor moment, el 25 de juliol
de 1938, el General Vicente Rojo va aprofitar per a iniciar una ofensiva des de
Catalunya que va desembocar en la Batalla de l’Ebre i que va relaxar la tensió
bèl·lica a la zona.
La línia XYZ va estar fortificada amb molta cura i, encara que el pas del temps ha sigut demolidor, han arribat als nostres dies abundants vestigis d’aquells combats. Tots ells han de ser protegits per a garantir la seua conservació, però, a més, és necessari planificar la seua posada en valor des d’una visió global. Per poder valorar la importància d’aquestes «franges de terra escarbada», d’aquestes «parets», d’aquestes «casetes» o d’aquestos «murs de formigó» no ens hem de fixar en la seua bellesa, ja que no sempre la tenen, sinó en el context en el que es van crear. Són testimonis d’un dels esdeveniments més transcendents i brutals de la nostra història. Cal que els respectem com a símbols d’uns temps que cal recordar per que mai es repetisquen.
