Les pedres parlen, i els paisatges també: la literatura aguaita en
cada racó de la nostra realitat. Només cal emprendre el camí a peu i amb
cor lleuger, saludables i lliures, i amb tot el món al nostre davant...
En
un senzill i assolellat passeig des de l'institut fins els Estanys, un
camí ens ha evocat Whitman; un túnel ens ha transportat a un relat
esfereïdor de la guerra civil; una casa de Venus ens ha parlat de Safo
de Lesbos; Jaume I ens ha parlat des del castell d'Almenara, i els
versos del Cid han davallat des del seu Puntal; un pou de Sant Josep ens
ha tallat la respiració amb un Lorca que no desemboca; un silenci
reverent ha conduït els nostres passos cap a les nimfes d'Espriu i la
garsa i l'esmerla de Corella; Eco i Narcís han ressonat amb els seus
reflexos a l'esplendorós ullal de Cavanilles; Polibi i el seu temple de
Venus ens han portat a una inscripció romana trobada realment als
Estanys; i un búnker de fa 80 anys ha presenciat novament l'homicidi de
Juli Cèsar relatat per Suetoni...
Visca la literatura!
Així
ho va poder comprovar i gaudir una part de l'alumnat de Batxillerat
Humanístic el passat divendres 15 de març. Amb els seus peus i les seues
veus van anar descabdellant un fil literari de 2500 anys...
Visca la literatura!
