El passat dilluns 4 de febrer l’alumnat de 1r de Batxillerat va assistir,
a la Sala Sant Miquel de Castelló, a l'obra de dansa-teatre Bésame 2.0,
representada i ballada per Pepa Cases. L’alumnat no sols hi va assistir
sinó que també hi va participar de manera activa.
En aquesta obra Pepa Sales representa, tant amb el relat del cos com amb el relat de les paraules, un exemple de relació tòxica de parella que acaba desembocant en violència de gènere, entenent per violència de gènere també tota una sèrie de tractaments verbals violents i de gestos agressius. L’obra exposava també com de vegades s’ix d’una relació tòxica per a caure en una altra igualment de tòxica, com es van repetint patrons de comportament si no es pren consciència del maltracte. I finalment també s’hi representava com sí que és possible la convivència de parella de manera enriquidora i sense violència.
L’obra era de tant en tant interrompuda per la mateixa actriu i per una agent especialitzada en igualtat, que aprofitaven per a interpel·lar al públic sobre el que estava passant i què en pensaven. Finalment es va obrir un debat llarg i complet sobre tots els temes que suscitava l’obra (gels, confiança mal entesa, maltractament, abús, amor idealitzat, asimetria en relacions, restricció de llibertat...) en el qual va participar molt activament una part de l’alumnat de l’institut. Una experiència molt enriquidora i colpidora!
Per a acabar-ho d’adobar, en la mateixa sala on es va desenvolupar l’obra i el debat hi havia una exposició del gran artista de Vinaròs Carles Santos (1940-2017), amb pianos crucificats, pianos amb orelles, dits de pianistes, Bachs entre sardines, i cares plenes de caragols...
En aquesta obra Pepa Sales representa, tant amb el relat del cos com amb el relat de les paraules, un exemple de relació tòxica de parella que acaba desembocant en violència de gènere, entenent per violència de gènere també tota una sèrie de tractaments verbals violents i de gestos agressius. L’obra exposava també com de vegades s’ix d’una relació tòxica per a caure en una altra igualment de tòxica, com es van repetint patrons de comportament si no es pren consciència del maltracte. I finalment també s’hi representava com sí que és possible la convivència de parella de manera enriquidora i sense violència.
L’obra era de tant en tant interrompuda per la mateixa actriu i per una agent especialitzada en igualtat, que aprofitaven per a interpel·lar al públic sobre el que estava passant i què en pensaven. Finalment es va obrir un debat llarg i complet sobre tots els temes que suscitava l’obra (gels, confiança mal entesa, maltractament, abús, amor idealitzat, asimetria en relacions, restricció de llibertat...) en el qual va participar molt activament una part de l’alumnat de l’institut. Una experiència molt enriquidora i colpidora!
Per a acabar-ho d’adobar, en la mateixa sala on es va desenvolupar l’obra i el debat hi havia una exposició del gran artista de Vinaròs Carles Santos (1940-2017), amb pianos crucificats, pianos amb orelles, dits de pianistes, Bachs entre sardines, i cares plenes de caragols...